Durant uns dies a COED, vam estar reflexionant sobre uns texts que vam haver de llegir del llibre el llenguatge i les llengües (TUSON,J. Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-40)).
Entre totes les idees vam arribar a la conclusió de que el llenguatge humà no es pot únicament entendre com un sistema de senyals que permeten la comunicació entre emisor i receptor ja que aquest sistema és un camp molt ampli i per entendre’l en la seva plenitud , hem d’anar més enllà, hem d’aprofundir més.
El llenguatge humà és innat , és un sistema de comunicació complex i elaborat que ha anat evolucionant al llarg de la història i ens permet l’expressió verbal i ens permet fer referència a coses amb la seva absència .
Gràcies a l’existència del llenguatge podem reduïr i ordenar la gran varietat de percepcions que captem de l’entorn.
El llenguatge és indispensable com a soport de la memòria tant a nivell individual com col.lectiu.
UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES (J.TUSON)
Un altre dia a COED, l'Imma ens va repartir per grups un conjunt de texts i a mi em va tocar el de una imatge no val més que mil paraules de J.Tuson.
UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES (J.TUSON)
Tema: la limitació de les imatges en quant a comunicació; la infinitat de possibilitats que presenten les paraules en aquest aspecte.
Resum: Pel que sembla això és un aforisme xinès molt antic. Quan entre dues persones s'arriba a la
conclusió de que la comunicació oral és impossible, sí que una imatge val més que mil paraules, però això n'és l'excepció.
La parla és un dels ingredients distintius de la humanitat. Vam arribar a l'estatus de sapiens sense imatges.
Potser abans no, dirà algú, però ara les imatges són imprescindibles i poden arribar a copsar i commoure molt més que les paraules.
El problema fonamental és quin tipus d'informació podem arribar a transmetre amb aquests elements visuals. Amb imatges podem fer notar algunes coses més aviat elementals i també podem donar ordres, però poca cosa més, en el fons.
Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada; mentre que les paraules, convertides en text, poden desvetllar imatges mentals sense límit. Donem dons la volta al mitjó: “Unes poques paraules, ben agermanades, valen molt més que tot d'imatges”.
I més encara, com representarem la “malvolença” i, més encara, la noció de “causa”? Conceptes abstractes.
Ara sí: amb paraules, no amb imatges. Però les imatges també són creació humana i, en determinades
circumstàncies, poden ser força útils. Per què no podrien conviure amb harmonia imatges i paraules, sense dictaminar la superioritat de les primeres?
Algunes pregutnes i reflexions que es podrien extreure del text:
a. Quin paper té l'ús oral de la llengua, la parla, en el desenvolupament de la condició humana?
J. Tuson posa l'exemple de dos caçadors que han de caçar una peça, i per motius que no venen al cas, han de canviar de plans, però no es comuniquen amb imatges, sinó amb paraules, fet que fa possible a la tribu aconseguir aliment. El que ve a dir amb aquest exemple és que els humans han avançat gràcies a que les llengües són més pràctiques que les imatges.
b. Per què la parla és més important que les imatges? Amb quin exemple sustenta Tuson la seva tesi?
Això és perquè fa cent mil anys que parlam, mentre que en fa trenta mil que utilitzem les imatges. Tuson utilitza l'exemple de dos caçadors que estan vigilant un animal i que, quan han de matar-lo, un vol dir-li una cosa a l'altre. Com que Tuson vol demostrar que és més pràctic comunicar-se amb paraules que no pas amb imatges, proposa que el primer caçador li explica el que vol expressar mitjançant dibuixos al segon, la qual cosa dóna temps a l'animal a escapar-se, deixant als caçadors sense menjar.
c. Quin tipus d'informació poden transmetre les imatges i quin no?
Les imatges tenen la capacitat de transmetre informació molt elemental (“compri aquest cotxe”, “el príncep de Gal·les es banya en bermudes a les Bermudes”, “Katmandú es troba aquí”, “pas de vianants: els bípedes primer”, “renteu aquesta camisa a menys de trenta graus”, “precaució a causa d'unes obres”) al cinema i televisió, tanques publicitàries, enciclopèdies, senyals de circulació, icones esportives... També poden donar ordres (“direcció obligatòria”, “prohibit l'aparcament”) i provocar emocions. En canvi, no poden comunicar la idea de condicionalitat (“Vindré amb tu si...”), finalitat (“Treballo per pagar-me unes vacacions a Escandinàvia”) ni de correlació (“Fa fred. Tanca, doncs, la finestra”). Tampoc poden expressar entitats abstractes com, per exemple, la bondat, honestedat, estimar... exceptuant-ne justícia.
En definitiva, les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, només mostren fragments de la realitat, mentre que amb les paraules pot expressar-se tota la realitat.
d. És cert que les paraules poden produir imatges mentals?
Sí, les paraules creen imatges en al nostre cervell. Això ho demostra mitjançant un fragment de la novel·la Isabel i Maria de Mercè Rodoreda, on resulta impossible explicar a través d'imatges algunes expressions. Al cap i a la fi, podem imaginar-nos la situació al nostre cervell, gràcies a les paraules.
e. Com es representen els conceptes abstractes?
Aquests conceptes poden representar-se, tal i com s'ha comentat anteriorment, únicament per mitjà de
paraules. Les imatges només ens satisfan en el cas excepcional de la justícia, que pot ser representada comuna persona amb els ulls embenats que aguanta unes balances. La resta d'entitats abstractes (“dubte”,“malvolença”, “corrupció”...) no tenen representació visual, podem explicar-los solament a través de paraules, les imatges són inútils en aquest cas.
%2B14.41.59.png)
