Durant la setmana, l'assigantura de COED la cursàvem en dos grups diferents: un era en Gran Grup, tota la classe sencera, i l'altra era la meitat de la classe, en Petit Grup, de manera que érem un col·lectiu més reduït on hi fèiem activitats més participatives.
Com ja he dit, érem un grup més reduït, de manera que es podien fer activitats més participatives, amb material didàctic, on tots poguéssim parlar, etc.
Una de les primeres activitats que vàrem fer, va ser escoltar i anotar de què anaven unes cançons que ens va posar la professora. Aquestes eren:
- El gripau blau, Ara Va de Bo
- Lila, Whiskyn's
- Pedro Navaja, Gato Pérez
- Com un puny, Raimon
- Nit de Sant Joan, Jaume Sisa
- Abiyoyo, Xesco Boix
- Gernika, Palau i Fabra
- Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí Pol
En aquestes sessions aprenies moltes coses, sobretot molt lèxic, per exemple, va haver-hi un dia on vam començar la sessió ordenant unes paraules del camp semàntic de la brutícia segons el grau de brut o deixat que li transmetien a cada persona. Aquestes eren:
- Asquerós
- Brut
- Impur
- Infecte
- Llardós
- Merdós
- Porc
- Ronyós
Ens vam adonar de com canviava la concepció d'aquestes paraules al llarg del temps. Per nosaltres alomillor no tenim "porc" com una paraula amb un grau elevat de brutícia, i altres generacions sí.
Aquesta activitat va donar peu a parlar sobre la etimologia popular i els seus fenòmens lingüístics com són: la homonimització formal, la homosemització...
Alguns exemples que vam treballar són:
- Llard en català, és manteca en castellà. La paraula llardó, prové de llard, que és el greix del porc. Aquesta paraula vol dir el mateix que saïm, d'on prové ensaïmada (de les illes balears). La paraula ensaïmada, mitjançant el procés de l'homonimització formal, nosaltres la hem adaptada i la majoria de gent ara la pronuncia: enciamada.
La homonimització formal es produeix quan una paraula estranya, arriba al nostre territori i la "adoptem" a la nostra manera.
- L'article que porta davant la paraula tisores, és les; de manera que queda: les tisores. Nosaltres, com ens és més facil, hem canviat la paraula i la pronunciem: l'estisores. Aquest fenòmen de pronúncia també es transmet al paper quan escribim, si més no, escribim el que escoltem.
QUI ETS TU?
Una de les activitats proposades per la mestra de COED en les sessions de Petit Grup, va ser elaborar una imatge, colaix, muntatge d'imatges... que reflectís a una persona de la classe. Havíem de transmetre un fet característc seu, ja sigui físic o de seu caràcter, però l'havia d'identificar. Potser no és una activitat que sembli massa costosa, però puc assegurar que tots nosaltres vàrem haver de fer un gran esforç per aconseguir esbrinar el caràcter de l'altra persona, ja que ens coneixem des de feia molt poc, i no ens creiem amb la capacitat suficient com per descriure una característica del caràcter d'una companya o company.
Un dels resultats va ser aquest:
Un dels resultats va ser aquest:
La segona part de l'activitat consistia en elaborar un vídeo, una cançó, un poema... a la mateixa persona o una altra de la classe. He de dir que les dificultats van ser les mateixes o pitjors.
Un exemple sobre com van quedar és aquest:
LA NOIA
Vaig conèixer a una noia,
bella com una joia.
Amb llargs cabells mig rinxolats
i un somriure aclaparant.
Si li mires la carona,
es veu molt petitona;
i si la mires de reüll,
pintats té els ulls.
Dues esferes verdes,
brillants com unes perles
li serveixen per observar,
i sempre atenta estar.
Qui és us estareu preguntant?
Doncs la resposta donaré en uns instants
La noia a qui va dirigida,
aquesta petita poesia,
és una bona amiga,
de les que ajuden dia a dia.
